Sobre pells curtides

Nom de l’activitat: Sobre pells curtides
Direcció: Jordina Biosca
Narració: Jordina Biosca Instrumentista: Mauricio Molina
Idioma: Català o castellano
Públic: adult o infantil
Suport tècnic: Espai de 6x4 metres
Durada aproximada: 75 minuts

Sinopsi: Aquest espectacle està integrat per la narració d'antics contes de la tradició cristiana, musulmana i jueva: el nexe comú i d'enllaç entre tots tres és el pandero, instrument que en cada una d'aquestes cultures va representar la simbolització de diferents i importants preocupacions socials i culturals. Cada una de les narracions de l'espectacle està estrictament acompanyada pels diferents tipus i classes de panderos als quals es fa menció i referència durant la interpretació: cal tenir en compte doncs, de que el que es fa és una reinterpretació d'una tradició molt antiga durant la qual i durant molts anys es van acompanyar moltes històries i romanços amb aquests tipus d'instruments. En aquest cas, els panderos s'utilitzaran per reforçar i posar més èmfasi en cada una de les parts de les històries, per acompanyar-les ritmicament i definint amb el ritme o la sonoritat el caràcter o els espais que ocuparan els personatges protagonistes. La polirítmia ajudarà, en cada cas on sigui necessari, a crear un joc de sons entre la cadència de la paraula i el ritme del pandero.

A l'inici de cada història, es proposarà una petita i lúdica introducció sobre cada un dels instruments que posteriorment s'anomenaran durant el text; es parlarà sobre el seu context social i cultural i del seu simbolisme històric.

Les històries:

Les mil i una nits

Origen: S. IX A.C (Àrab)

Els panderos tar, riqq, i duff són habitualment anomenats i posats en mans de les esclaves i cantadores de les mil i una nits. En la majoria d'aquests contes, els panderos representen en el seu conjunt la sensualitat femenina, el desig i curiosament, la falta d'espiritualitat de la cort de Bagadad, aspectes que per altra banda, eren fortament criticats pels islamistes de l'època. En aquesta peça, la sensualitat mostrada a través dels panderos serà la de la conductora d'aquest espectacle: la formosa i intelligent, Xharazad.

Salomé

Origen: S. I de la nostra era (Cristià)

En una llegenda Catalana titulada El Cavaller de Picalqués (Esplugues de Llobregat) es narra com a introducció a la llegenda la història sobre la decapitació sobrevinguda a St. Joan Baptista després de que Salomé, que havia ballat amb panderos amb sonalls davant del seu pare, el rei Herodes  i la seva mare, demanés al rei el desig de tenir com a premi per la seva dansa, el cap de l'anomenat sant.

En aquest cas, el pandero és associat a la sensualitat femenina, la luxúria, el desig i la mort.

El Mar Roig

Origen: Segon milleni abans de Crist (Jueu)

Miriam, la germana de Moisès viatja amb la seva gent pel desert després de la fugida d'Egipte. El desig d'una nova terra i una nova vida es converteix en horror en saber  que els exèrcits Egipcis els persegueixen d'aprop amb cavalls: Deu però, es mostra misericordiós i divideix les aigües del Mar Roig per tal de que els jueus el travessin i puguin escapar dels guerrers que finalment moriran sepultats sota aquestes mateixes aigües. Salvaguardats a l'altra banda del mar, Miriam aixecarà el seu  tof (pandero quadrat) i convidarà al seu poble a que la segueixin amb les seves lloances i càntics a Déu.

En aquest cas, doncs, el pandero apareix com a element festiu popular i alhora com a element litúrgic, i com en el cas de la mitologia d' Innana, el pandero també apareix com un mitjancer entre els homes i la divinitat.

Intèrprets:

Jordina Biosca, (Vilafranca del Penedès) es dedica íntegrament a la narració oral per a a dults i infants des de 1998, desprès de 10 anys de treball en el teatre infantil a Catalunya. Ha actuat en diferents festivals i esdeveniments tan nacionals com internacionals i manté parallelament l'activitat de docent amb la d'actriu en universitats tals com la Ramon Llull o la Rovira i Virgili. Així mateix, es directora del Festival de narració oral per adults "En Veu Alta" que des de l'any 2005 es porta a terme a la comarca de l'Alt Penedès. Actualment té dos llibres de narració publicats per infants.

El musicòleg i percussionista Mauricio Molina es dedica a la reconstrucció de la música medieval mediterrània. Com a part de la seva investigació estudia fonts literàries i iconogràfiques de l'esmentat període, analitza instruments en museus i realitza treballs de camp tant a Europa com al Nord d'Àfrica. És director de grup de música medieval Sendebar i collabora amb diferents grups de música antiga i tradicional dels Estats Units de Nord d'Amèrica i d'Europa. Ha estat convidat com a conferenciant i a impartir cursos sobre música medieval i percussió històrica en diferents universitats, festivals especialitzats i museus. la seva tesis doctoral "Fame Drums in de Medieval Iberian Peninsula" va rebre el premi Higini Anglès el curs 2006.